Precarietat maternal

Durant aquesta setmana hem pogut observar en repetides ocasions la història del nen d’Almonte (Huelva) que les autoritats varen trobar tancat a casa seva amb cadenes. Els mitjans s’han dedicat a acarnissar amb la mare de l’infant de set anys que va decidir actuar d’aquesta manera per tal de poder anar a treballar. En aparença, em semblava un cas més de notícia sensacionalista. Però no va ser fins que vaig veure el tracte que li donaven a la televisió quan vaig intentar anar una mica més enllà. Concretament, em va fer reflexionar la peça informativa d’Antena3 al respecte.

Què se sap de l’entorn social de la mare? I el pare del nen, on és? De què treballava exactament la mare? Quina era la seva situació econòmica? Tenia algú amb qui deixar el nen? D’això no se’n sap res. Tan sols la informació necessària com per concloure que aquesta dona és una “mala mare”.

Des del meu punt de vista, a la televisió, precisament, és on s’hauria d’anar més amb compte, ja que és el mitjà al qual tothom té accés de manera més fàcil i lliure. Per aquest motiu, considero d’una gran gravetat que els fets hagin estat tractats d’aquesta manera en el mitjà més accessible de tots.

Esperava, doncs, trobar una informació més detallada als mitjans. Però no va ser el cas. Ara bé, sí que hi troben informació adicional que pot donar suport al meu punt de vista, com el fet que mare i fill convisquessin amb altres immigrants. D’altra banda, es donen dades sobre què passarà amb la custòdia del nen i es detalla la situació en que es trobava el nen quan va ser trobat.

Pel que fa a l’anàlisi purament periodístic de la informació, podem dir que una o la única bona pràctica dels mitjans ha estat conservar la identitat tant de la mare com del fill. Ara bé, en alguns casos, com és el de l’ABC, s’esmenta la nacionalitat de la dona. Aquesta informació tindria efectes més negatius que positius, ja que podria “actuar com a reforç a prejudicis i com a clau implícita de interpretacions d’intenció negativa o condemnatòria”, tal com indica el CAC en el seu Codi Deontològic.

Una altra mala pràctica, que també trobem a la televisió, és incloure declaracions de veïns. En aquest sentit, el Manual de Estilo de RTVE assegura que “cal evitar-se la informació rutinària o supèrflua que no afegeixi valor informatiu o que pugui resultar lesiva per a la privacitat dels afectats. Cal evitar-se la inserció de testimonis que manquin de valor informaít iu”. Així doncs, els discursos dels veïns tan sols aporten sensacionalisme al contingut de la notícia, amb detalls com “el niño salió al balcón diciendo que tenía hambre”.

En relació amb les declaracions, també es recomana incloure totes les versions de totes les parts implicades, la qual cosa no es compleix en aquest cas. A cap mitjà trobem declaracions en resposta del succeït de la mare o d’algun famliar o persona del seu entorn més pròxim. A més, mitjans com 20minutos no respecten la pressumpció d’innocència de la mare, ja que afirmen que “La Policía Local de Almonte (Huelva) ha detenido a una vecina de la localidad por sendos delito de abandono y malos tratos hacia su hijo de 7 años, al que dejaba durante el tiempo que duraba su jornada laboral, en una habitación de su vivienda cerrada con candados y cadenas”, sense fer referència a la “pressumpció” ni cap paraula relacionada amb aquesta.

En definitiva, els mitjans se’n obliden de la mare i es centren en escriure un titular basat en l’angoixa del fill. Però i si l’angoixa de la mare fos igual a la del fill? I si ella està patint d’igual manera que ell per no tenir més remei que deixar-lo tancat a una habitació? El drama pot ser que no sigui el fill. El drama pot ser el de la mare que ha d’escollir entre donar de menjar al seu fill o deixar-lo sol a casa. I, a més a més, el drama pot ser que no sigui tan sols d’aquesta mare, sinó que pot ser de moltes altres mares que veuen incompatible el fet de treballar i cuidar dels seus fills.

El que s’hauria de tenir en compte és les dificultats que pot arribar a tenir una dona per criar un nen en solitari, ja que la societat està pensada tan sols per famílies amb els dos pares, i no per monoparentals. Aprofitant que, en aquest cas (com en la majoria), és la mare la que se’n ocupa del seu fill sense la figura del pare, es podria destacar que això és encara més difícil en termes econòmics, ja que les dones en la majoria de casos (dins el sector privat) cobren menys que els homes. Així doncs, donat que tenir fills és una funció social, en tant que permet a la societat créixer, hauria de ser una tasca de la qual la dona no se’n beneficiés, però si que fos premiada d’alguna manera o, al menys no fos castigada.

El terme de conciliació es va sentit als mitjans, de tant en tant, quan algú el posa de moda. Aquest podria ser un bon exemple de conciliació, d’intent de conciliació. Però no sembla que hagi interessats en reflectir als mitjans la dificultat que suposa i culpabilitat que comporta que una mare intenti conciliar la feina amb els fills. Aquesta tasca suposa una doble càrrega per les dones, ja que es posa en qüestió la seva capacitat de treball en dos sentits. Per una banda, que tinguin temps suficient per dedicar-se a la feina, on solen trobar-se en el punt de mira pel fet de ser dones i competir amb els homes. I, per altra banda, que dediquin també part del dia a la cura dels fills i de la casa, rol que la societat patriarcal els atribueix des del seu naixement.

Fa poc que es comença a parlar de la feminització de la pobresa, fent referència a la precarietat que moltes dones pateixen, ja que solen ser les que pitjor parades acaben sortint econòmicament. Marcelo Medeiros i Joana Costa defineixen aquest terme com “un procés, un canvi en els nivells de pobresa, amb tendència en contra de les dones o les llars a càrrec de dones. En aquest procés no s’ha de confondre la pobresa com estat, sinó que es tracta d’un nivell més alt de pobresa”. Així doncs, perquè acusar-les a elles de “males mares”? Perquè no acusar els nostres estats de “mal govern”?

 

[Entrada publicada a https://quehihadenou.wordpress.com ]

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s